Pràctiques externes - Català / Castellà - Aula 4

Públic

Aquesta nova entrada del diari de pràctiques tractarà sobre la tercera fase de la intervenció autònoma “L’ús dels signes de puntuació i introducció als connectors temporals” que vaig fer al grup A de primer de l’ESO el dia 23 de febrer de 9 h a 10 h del matí.

Aquesta pràctica reflexiva la duré a terme a partir del model reflexiu de Gibbs (1988), ja que ofereix “un marc segons el qual es pot desenvolupar l’aprenentatge a partir de les experiències” i “l’oportunitat de modificar i millorar una experiència o situació repetida” (Ornellas i García, 2021). A més, és un model que em permet entendre millor les meves pròpies accions, pensaments i experiències, i que em pot fer créixer de manera significativa.

El passat 23 de febrer a les 9 h del matí vaig entrar a l’aula per impartir la tercera sessió de la meva SA. Els alumnes encara estaven guardant el material de l’anterior assignatura i hi havia una mica d’enrenou. Vaig dirigir-me cap a l’ordinador i vaig projectar a la pissarra digital la tercera presentació del projecte sobre els signes de puntuació i els connectors temporals. El meu propòsit era fer una classe dinàmica i participativa, per tal que l’alumnat es mostrés actiu i motivat.

Pel que fa a la descripció de la meva experiència, vaig iniciar la primera meitat de la classe amb l’ajuda d’una presentació de diapositives anomenada “L’ús dels signes de puntuació i introducció als connectors temporals”. La mecànica d’aquesta sessió era semblant a la de les dues anteriors, atès que el meu objectiu era explicar la teoria de forma breu i després que l’apliquessin amb exercicis diferents. Aquesta nova presentació contenia la informació bàsica de cada signe de puntuació i al final hi havia unes dispositives dirigides a mostrar un gran llistat de connectors temporals que l’alumnat podia utilitzar en un futur pròxim en la seva autobiografia. Al llarg de la meva explicació anava fent al·lusió als alumnes, per tal que entre tots ajudessin a explicar els signes de puntuació i els seus respectius usos. Al final de cada definició, els explicava diversos exemples que podien trobar a textos autobiogràfics. Vaig notar des del primer moment que dominaven molt aquest tema i que no els resultava gens difícil. D’aquesta manera, els va servir com a repàs del qual havien fet a primària i s’hi van sentir còmodes. És ben cert que malgrat tot el grup va presentar una bona conducta, hi ha un alumne que no parava de fer comentaris i d’interrompre la classe. El meu mentor va decidir sortir al passadís amb ell i aquest fet va beneficiar a la resta de companys i companyes i a la meva pràctica docent. Durant la segona meitat de la sessió, els vaig repartir les activitats relacionades amb el tema impartit. He de subratllar que durant les primeres sessions vam decidir, el meu mentor i jo, utilitzar paper en comptes de l’ordinador portàtil, ja que no acabava de funcionar a cap dels nivells del centre. A més, crèiem que així potenciàvem l’escriptura a mà i l’esforç de l’alumnat.

Finalment, va ser una classe més teòrica que pràctica, però alguns alumnes van saber aprofitar el temps. Pel que fa als nens amb NESE, aquests van completar un model d’activitats diferent adaptat al seu nivell. 

Quant als meus sentiments, des del principi de la sessió em vaig sentir confiada i amb energia per ensenyar als alumnes els diferents tipus de signes de puntuació i de connectors temporals. La veritat és que la participació de l’alumnat em va transmetre bones sensacions i això em va facilitar la feina. Quan l’alumne que no deixava de fer comentaris va marxar al passadís, el meu mentor em va fer un gran favor, ja que em va facilitar la sessió i em vaig sentir menys atabalada. Així mateix, al comprovar que els alumnes dominaven el tema també em va ajudar, pel fet que no em va caldre proporcionar-los més exemples. A més, pel que fa a la resolució de les activitats, em vaig sentir molt còmoda i amb ganes de resoldre els dubtes de l’alumnat.

En relació amb l’avaluació dels fets, crec que en general la sessió va anar força bé i he de dir que va anar millor amb el grup A que amb el B. Pel que fa als aspectes que sí que van funcionar, la gran part d’alumnes van estar força atents i van participar-hi. A més, els nens ja dominaven el tema i no els va costar realitzar les activitats. Quant als aspectes que no van funcionar gaire, crec que l’aprenent que va sortir al passadís no el vaig saber gestionar i que, per aquesta raó, el mentor va haver d’intervenir per endur-se’l al passadís a fi que jo pogués prosseguir amb la lliçó.

Si fem una anàlisi d’aquest episodi, podem reflexionar sobre diferents aspectes fonamentals de la pràctica docent com el foment de la participació de l’alumnat, la gestió de la conducta a l’aula o l’ús de les TIC en relació amb les necessitats d’aprenentatge dels alumnes.

Després d’haver parlat del que va ocórrer, voldria explicar les meves conclusions sobre la sessió. En primer lloc, crec que si hagués de tornar a fer la classe, retallaria una mica la presentació, ja que tot i que les diapositives eren senzilles hi havia un gran volum. També, he arribat a la conclusió que la distribució del temps a l’hora de planificar les sessions és cabdal per captar l’atenció de l’alumnat. Així mateix, amb aquesta pràctica he pogut reflexionar sobre la gestió d’aula i la importància de la participació dels alumnes a l’hora de transmetre la teoria.

Com a futur pla d’actuació, veig necessari continuar promovent un entorn de confiança entre els joves, atès que d’aquesta manera s’incrementarà la participació. A més, crec que seria interessant haver gestionat l’alumne disruptiu d’una altra manera, ja que l’endemà no tindré un mentor al meu avast que em pugui ajudar i aquestes eines seran essencials a l’hora de gestionar qualsevol mena de conflicte.

En aquesta entrada, he treballat les competències del màster de:

• Dissenyar i aplicar metodologies didàctiques grupals i individuals tenint en compte la diversitat dels estudiants fent servir el potencial de les tecnologies. 
• Desenvolupar estratègies per estimular l’esforç de l’estudiant i promoure’n la capacitat per aprendre per si mateix i amb altres, i per desenvolupar habilitats de pensament i de decisió que facilitin l’autonomia, la confiança i la iniciativa personals.
• Desenvolupar les habilitats comunicatives i socials necessàries per fomentar l’aprenentatge i abordar problemes de disciplina i conflictes a l’aula.
  

Bibliografia:

Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació. https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00279486/index.html?id=1