Pràctiques externes - Català / Castellà - Aula 4

Públic

En aquesta nova entrada, tractaré com va anar la quarta sessió al grup B de primer de l’ESO el dia 28 de febrer de 8 h a 9 h del matí.

En aquesta nova entrada continuaré utilitzant el model reflexiu de Gibbs (1988), ja que em permet entendre millor les meves pròpies accions, pensaments i experiències, i que em pot fer créixer de manera significativa.

En relació amb la descripció de la situació, el 28 de febrer vaig entrar a l’aula de primer B a les 7:45 h per aixecar les persianes, tancar les finestres i iniciar l’ordinador, ja que de vegades arrencava molt lentament. Quan van transcórrer aquests minuts, els alumnes van començar a entrar a l’aula per posar en marxa el dia al centre. Alguns van arribar puntuals, però la major part de l’alumnat va arribar entre les 8:05 h i les 8:10 h. Un cop els alumnes van asseure’s a les seves respectives cadires, vaig començar a explicar en què anava a consistir la sessió. Els vaig comentar que en aquesta sessió el plantejament era totalment diferent del de fins ara, ja que treballarien en grup i sense una teoria prèvia. D’aquesta manera, vaig començar a explicar la nova activitat que tenia a veure amb ordenar una autobiografia sobre l’activista mediambiental, Greta Thunberg. Aquesta estava formada per trenta parts que havia desordenat en un sobre. Aquest cop treballarien per taules de quatre o cinc alumnes i cadascuna d’aquestes anava a disposar d’un sobre amb els trenta fragments i un dossier amb quatre exercicis diferents. El primer que havien de fer era treure les parts retallades de cada sobre i llegir-les atentament entre tots els companys i companyes. Aquestes parts podien ser paràgrafs o bé, títols o subtítols. El primer que havien de fer era ordenar l’autobiografia de manera que havien d’apuntar cada lletra associada a cada paràgraf a la graella del dossier. Un cop van establir l’ordre, els alumnes havien de continuar amb la resta d’activitats. Hi ha grups que van acabar el primer exercici i van prosseguir amb el següent, que consistia a realitzar una recerca de formes verbals a cadascun dels paràgrafs i títols, a fi d’ordenar-los a la taula del segon exercici en funció del tipus de verb. Hi ha alumnes que van estar molt atents i que van estar molt motivats, per tal d’avançar l’activitat amb bon ritme. D’altra banda, hi va haver alumnes que es van distreure i que deixaven recaure la responsabilitat de la taula en una sola persona. Tant jo com el meu mentor, anàvem passant per les taules per ajudar-los a completar la tasca. Quan va acabar la quarta sessió, els alumnes havien acabat el primer exercici o el segon com a molt. D’aquesta manera, no van resoldre ni el tercer exercici, relacionat amb una recerca de connectors temporals al text, ni el quart, sobre els diversos usos del signe de puntuació de la coma.

Tenint en compte els meus sentiments i emocions que vaig experimentar al llarg d’aquesta sessió, em vaig sentir força contenta a l’hora de donar suport a l’alumnat, tot i que considero que em va costar fer entendre als alumnes que es mostraven passius, que havien de treballar. Hi ha alumnes que en moltes ocasions es mostren maleducats amb el professorat i he de reconèixer que em va costar establir límits perquè de vegades no sabia com actuar. La línia del centre és restaurativa positiva i aquest fet no ajuda a l’hora d’establir límits i dir les coses clares. Tret d’això, vaig estar molt a gust amb els alumnes receptius i la veritat és que la majoria es mostraven motivats i amb ànims per intentar fer el màxim esforç possible.

En referència a l’avaluació dels fets, crec que hi va haver coses que van funcionar i d’altres que no que hauria de millorar tenint en compte pròximes sessions. D’una banda, crec que el fet de dividir l’autobiografia en trenta parts va complicar una mica la tasca. Potser hauria d’haver fet una autobiografia d’entre vint i vint-i-cinc fragments. A més, crec que m’hauria d’haver comunicat millor amb l’alumnat passiu, ja que potser els hauria fet entrar en raó perquè fessin la feina. D’altra banda, crec que l’activitat va resultar una novetat per als alumnes i això va ser positiu, perquè no s’esperaven una pràctica d’aquesta mena. El fet de tractar una temàtica social també penso que els va fer pensar i reflexionar sobre la crisi climàtica que hi ha avui dia al planeta. En últim lloc, crec que l’activitat d’estructuració era útil, ja que repassava els continguts les tres darreres sessions.

Una anàlisi que extrec d’aquesta vivència és que el treball en equip permet l’intercanvi de coneixements i planteja solucions als problemes. En l’adolescència la funció de les habilitats socials són primordials per influenciar les conductes, virtuds, creences, facultats intel·lectuals i formes d’interrelació, per exemple, iniciar apropiades relacions amb la resta de companys, formar una parella o concórrer en múltiples grups socials (Claros, 2023).

Finalment, com a conclusió, crec que aquesta experiència m’ha ensenyat a afrontar els treballs en grup i a valorar els ritmes diferents de cada alumne. A més, he sigut conscient de la importància de la planificació efectiva, ja que és fonamental la preparació prèvia per garantir l’èxit de les sessions d’una seqüència didàctica. També, crec que en aquesta sessió he promocionat l’aprenentatge actiu, puix que fomentant la participació activa acabes estimulant la reflexió. En últim lloc, crec que el fet d’utilitzar temes actuals i rellevants, com la crisi climàtica, pot interessar entre l’alumnat i conscienciar-los de qüestions socials importants.

Com a futur pla d’acció, veig necessari tenir la capacitat de gestionar el comportament dels alumnes i establir límits per garantir un entorn d’aprenentatge respectuós i eficaç.A més, crec que de cara a futures situacions, seria oportú fer exercicis més breus perquè tinguin temps  d’acabar-los.

En aquesta entrada, he treballat les competències del màster de:

• Planificar i desenvolupar el procés d’ensenyament i aprenentatge, tant individualment com en col·laboració amb altres docents i professionals del centre, potenciant processos educatius que facilitin el desenvolupament de competències pròpies dels ensenyaments respectius, tenint en compte els coneixements previs de l’estudiantat i la seva orientació, aprofitant el potencial de les tecnologies digitals. 
• Desenvolupar estratègies per estimular l’esforç de l’estudiant i promoure’n la capacitat per aprendre per si mateix i amb altres, i per desenvolupar habilitats de pensament i de decisió que facilitin l’autonomia, la confiança i la iniciativa personals. 
• Dissenyar i aplicar metodologies didàctiques grupals i individuals tenint en compte la diversitat dels estudiants fent servir el potencial de les tecnologies.

Bibliografia:

Claros, R. A. B., Melgar, A. S., & Mosquera, Z. E. F. (2023). Habilidades sociales y el trabajo en equipo en estudiantes del nivel secundaria. Horizontes Revista de Investigación en Ciencias de la Educación, 7(29), 1490-1501.