Pràctiques externes - Català / Castellà - Aula 4

Públic

En aquesta segona entrada de la fase d’intervenció autònoma parlaré sobre la segona sessió de la situació d’aprenentatge “Formes verbals per escriure autobiografies” que vaig impartir al grup B de primer d’ESO el dia 23 de febrer de 8 h a 9 h del matí.

Aquesta nova pràctica reflexiva la desenvoluparé seguint el model reflexiu de Gibbs (1988), ja que ofereix “un marc segons el qual es pot desenvolupar l’aprenentatge a partir de les experiències i “l’oportunitat de modificar i millorar una experiència o situació repetida” (Ornellas i García, 2021). Així mateix, aquesta nova entrada tindrà relació amb l’eix de la competència comunicativa del professorat, atès que aquest és clau en la generació d’ambients positius d’aprenentatge i té en compte els aspectes que configuren els missatges que transmet la figura del professorat  a l’aula (Ornellas i García, 2021).

En referència a la descripció de la situació, el passat 23 de febrer vaig impartir la segona sessió de la meva situació d’aprenentatge a l’alumnat de primer d’ESO B. Aquest grup és molt divers, atès que conté perfils molt diferents quant al nivell i a la conducta. Vaig iniciar la sessió apuntant a la pissarra l’estructura de la classe que anàvem a seguir. D’aquesta manera, des del principi, els i les aprenents es podien fer una idea de com s’anava a desenvolupar la sessió. D’una banda, vaig escriure “teoria sobre les formes verbals per escriure autobiografies” i, d’altra banda, “activitats formes verbals”. Tot seguit, vaig projectar la presentació de Drive “L’ús de les formes verbals a les autobiografies” i durant quinze minuts vaig explicar les diferents formes verbals que es poden utilitzar a l’hora d’escriure el text autobiogràfic. La presentació en qüestió era visual i contenia molts exemples. El que pretenia era que arribessin a trobar les diferències entre els verbs perquè més tard fossin capaços d’aplicar aquesta teoria a la pràctica de la forma més fàcil i senzilla. Mentre explicava, anava preguntant qüestions als alumnes perquè col·laboressin i fos més interactiu.

A continuació, vaig deixar l’última diapositiva projectada, per tal que l’alumnat tingués una bastida de suport a l’hora de completar les activitats. Aquestes activitats consistien en diversos exercicis relacionats amb l’ús de les formes verbals amb fragments extrets de possibles autobiografies. Així doncs, els i les alumnes van començar a realitzar aquests exercicis de forma individual i podien anar preguntant els seus dubtes tant al professor de l’assignatura com a mi. Els alumnes amb NESE comptaven amb una versió adaptada d’aquests exercicis, a fi de facilitar-los la feina i que la poguessin fer igualment.

Pel que fa als sentiments i emocions que vaig sentir al llarg de la sessió, considero que van ser diferents depenent de cada moment. El cas és que durant la teoria em vaig sentir més nerviosa, ja que no sabia si estarien atents i si serien capaços de prestar-me atenció. Al principi estaven més atents, però després van començar a distreure’s i a parlar entre ells i elles. Igualment, vaig intentar estar tranquil·la i desenvolupar la classe amb normalitat amb l’objectiu de generar un bon clima. Va haver-hi un moment concret en què els vaig haver de fer callar i els vaig demanar silenci i concentració. He de dir que a partir d’allà, va canviar el clima de l’aula considerablement. La part de la sessió on em vaig trobar més còmoda va ser durant les activitats pràctiques, ja que els alumnes anaven fent els exercicis i els vaig veure motivats. La veritat és que em va agradar respondre a les seves qüestions i explicar-los el perquè dels seus dubtes.

Quant a l’avaluació dels fets, crec que va haver-hi més coses que van funcionar que no van funcionar. Considero que tant la presentació de les diapositives era correcte i que contenia tot aquell material útil per a la comprensió de l’alumnat. En tractar formes verbals, no era fàcil d’explicar, no obstant això, gràcies a la gran quantitat d’exemples els vaig facilitar l’enteniment. Pel que fa a les activitats, crec que en general eren raonables, però penso que potser hauria d’haver buscat alguns exemples d’oracions més fàcils, ja que vaig indicar alguns exemples confosos que potser no era del seu nivell. Tanmateix, la bastida de suport que vaig projectar a la pissarra digital crec que va ser molt útil perquè tinguessin una referència a l’hora de completar l’exercici. Pel que fa a la gestió de l’alumnat, considero que va funcionar el fet de cridar-los una mica l’atenció d’una forma propera i càlida. A més, les activitats adaptades van funcionar a la perfecció i els alumnes amb NESE van ser capaços d’identificar les diverses formes verbals.

A propòsit de l’anàlisi de l’experiència, puc dur a terme diverses reflexions. Com diu Carmen Álvarez a l’article “La relación teoría-práctica en los procesos de enseñanza-aprendizaje (2012) “para promover las relaciones teoría-práctica el profesorado debe transformar el status quo tratando de establecer puentes permanentemente entre conocimiento y acción”. Dins la pràctica docent, es pot reflexionar sobre aspectes com  les dinàmiques d’ensenyament-aprenentatge, la participació de l’alumnat, l’adaptació dels materials als alumnes amb NESE i l’ús de recursos utilitzats al llarg de la sessió.

Per concloure, aquesta segona sessió m’ha permès comprovar la importància de fer classes dinàmiques amb materials senzills, però que al mateix temps atrapi l’atenció de l’alumnat. A més, m’he adonat que la pràctica acostuma a funcionar més que la teoria, per això, és important gestionar bé el temps de cada sessió. També, m’he adonat que les interaccions amb l’alumnat són molt útils per afavorir la concentració del grup. Tenint en compte l’atenció a la diversitat a l’aula, és un repte cabdal, però també una oportunitat per adaptar l’ensenyament i proporcionar un ambient inclusiu a la classe. En últim lloc, el suport continuat durant els exercicis és fonamental, per tal de garantir que els estudiants apliquin els conceptes teòrics de forma efectiva.

Com a pla d’acció, es podria fer una revisió de les activitats, per tal de substituir les oracions confuses per exemples més senzills i clars. Així mateix, seria de gran ajuda reflexionar regularment sobre la pràctica docent a fi de realitzar ajustaments segons sigui necessari per millorar l’aprenentatge de l’alumnat. A més, en aquest cas caldria millorar la meva competència comunicativa tant verbal com no verbal, atès que és una dimensió crucial en el context educatiu, és una part fonamental de les habilitats professionals del professorat i contribueix al clima general d’aprenentatge a l’aula.

En aquesta entrada, he treballat les següents competències del màster:

• Dissenyar i aplicar metodologies didàctiques grupals i individuals tenint en compte la diversitat dels estudiants fent servir el potencial de les tecnologies.

• Desenvolupar estratègies per estimular l’esforç de l’estudiant i promoure’n la capacitat per aprendre per si mateix i amb altres, i per desenvolupar habilitats de pensament i de decisió que facilitin l’autonomia, la confiança i la iniciativa personals.

• Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant a la pràctica acadèmica com a la professional.

Bibliografia:

• Álvarez, C. Á. (2012). La relación teoría-práctica en los procesos de enseñanza-aprendizaje. Educatio siglo XXI, 30(2), 383-402.

• Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació. https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00279486/index.html?id=1