Pràctiques externes - Català / Castellà - Aula 4

Públic

En aquesta entrada, explicaré l’observació d’una classe de PAL a 1r d’ESO A utilitzant el cicle reflexiu de Gibbs. Aquest model permet desenvolupar l’aprenentatge a partir de les experiències i ofereix l’oportunitat de modificar i millorar una experiència o situació repetida (Ornellas i García, 2021).

Pel que fa a la situació o experiència, el passat 5 de desembre vaig assistir a una classe de PAL a 1r d’ESO A. En aquesta, els alumnes havien de fer un dictat i després autoavaluar-se.

El professor els va dictar un text d’unes 7 línies relacionat amb l’ús de la b i la v. Prèviament, els alumnes havien de portar el text preparat a fi que coneguessin les paraules més complexes i poguessin escriure-les correctament. A l’inici de la classe, el professor va deixar un parell de minuts per fer una última revisió i després els alumnes havien de guardar tot el que tenien al damunt de la taula per començar l’activitat. El professor de PAL va començar a dictar la primera frase amb un ritme lent i pronunciant i destacant aquelles paraules en què els alumnes havien de posar especial atenció. Després de repetir la frase tres vegades, va continuar amb la següent i així, fins al final. Durant el dictat, el Néstor remarcava els punts de puntuació i procurava que tothom seguís bé l’activitat.

D’altra banda, l’alumnat es mostrava atent al dictat i col·laborava perquè hi hagués una bona atmosfera de treball. En alguns moments, demanaven que el professor els repetís algunes paraules que els costava entendre. El Néstor es mostrava comprensiu i repetia fins a tres vegades cada fragment del dictat. Després d’acabar d’escriure el dictat, els alumnes havien de treure el bolígraf vermell per autoavaluar-se i comprovar les errades que havien escrit. Molts alumnes agafaven el mateix bolígraf amb el qual havien escrit el dictat per modificar les errades, per tal que no els comptabilitzés negativament. Després, van agafar el vermell per comptar les errades. Una vegada els alumnes van revisar els dictats, el professor va tornar a revisar els textos per comprovar que havien fet una bona autoavaluació. Per tal de millorar l’ortografia, el Néstor els va comentar que havien d’escriure les paraules a sota del document correctament. Finalment, el professor es va endur els documents per a poder avaluar-los i apuntar-se els resultats obtinguts.

Tenint en compte l’exploració dels meus sentiments i pensaments, durant la sessió vaig estar molt atenta amb com es desenvolupava l’activitat. Vaig prestar atenció a com el professor dictava el text i com els alumnes anaven escrivint-lo. Em vaig fixar en el ritme i en la dificultat que tenien els alumnes per entendre la pronunciació de determinades paraules. També, vaig voler observar amb deteniment el moment en què els alumnes s’autoavaluaven per comprovar si vertaderament eren sincers amb les errades.

En relació amb l’avaluació de l’activitat, crec que en general va funcionar bé i que el professor va ser capaç d’expressar el text amb un ritme adequat al nivell i considerant les dificultats de l’alumnat. El que no va acabar de funcionar va tenir lloc durant l’autoavaluació. Els alumnes no van demostrar sinceritat i autocrítica a l’hora d’autocorregir-se. D’altra banda, considero que el professor podria haver plantejat repetir les paraules errades cinc vegades, ja que només fer-ho una vegada no crec que tingui un efecte molt productiu.

En definitiva, quant a les conclusions i a les millores que es podrien dur a terme, crec que he après molt en aquesta sessió. El dictat és una activitat rellevant i recorrent de la llengua catalana. Així doncs, defenso que és una eina essencial perquè l’alumnat aprengui a escriure correctament. La manera com el professor dicta el text també és important, per tant, aquest ha de ser capaç d’adaptar-se als estudiants, per tal que puguin seguir la sessió sense presentar dificultats. També, he sigut testimoni de com els alumnes escriuen, tenint en compte la cal·ligrafia. Es nota que cada alumne escriu d’una forma diferent, pel que fa a l’ortografia i a la gramàtica i, tenint en compte la presentació formal. Hi ha alumnes que presenten molts errors ortogràfics i d’altres que no tant, hi ha una gran diversitat d’alumnes. D’aquesta manera, he vist les diferències entre els joves i com n’hi ha alguns que tenen un nivell bo i d’altres que han de millorar molt. D’altra banda, crec que la fase d’avaluació podria millorar, ja que considero que els alumnes han de ser conscients dels erros que fan i ser autocrítics amb ells mateixos. A més, el professor hauria d’insistir a l’hora de copiar els erros ortogràfics, per tal que els alumnes no tornin a cometre les mateixes errades.

La competència que he treballat en aquest cas és la de:

–  Planificar i desenvolupar el procés d’ensenyament i aprenentatge, tant individualment com en col·laboració amb altres docents i professionals del centre, potenciant processos educatius que facilitin el desenvolupament de competències pròpies dels ensenyaments respectius, tenint en compte els coneixements previs de l’estudiantat i la seva orientació, aprofitant el potencial de les tecnologies digitals.

Bibliografia:

Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació. https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00279486/index.html?id=1