Pràctiques externes - Català / Castellà - Aula 4

Públic

En aquesta penúltima entrada, reflexionaré sobre els aprenentatges que he adquirit al llarg de l’estada de pràctiques a l’IE Teresa Altet. Per a dur a terme aquesta valoració del Pràcticum, faré ús del cicle reflexiu de Gibbs (1988), atès que és un model que  em permet desenvolupar l’aprenentatge a partir de les meves experiències (Ornellas i García, 2021).

En primer lloc, pel que fa a la descripció de l’experiència, al llarg dels quatre mesos de pràctiques, he anat descobrint la professió de docent. A la fase d’observació vaig poder familiaritzar-me amb l’alumnat i els diferents espais del centre, a la d’intervenció acompanyada, vaig començar a intervenir amb l’ajuda del meu mentor, i a la fase final, vaig poder simular que era docent mitjançant la meva SA havent d’assumir múltiples responsabilitats. Durant aquest període de temps he sigut testimoni de moltes situacions diverses que m’han fet reflexionar sobre alguns temes com la gestió de la conducta de l’alumnat, l’organització de l’equip docent, la programació de l’assignatura, entre d’altres. En aquest període de temps, la figura del meu mentor ha sigut essencial, atès que ha sigut un referent, m’ha orientat i donat retroalimentació quan l’he necessitat, m’ha transmès confiança i ha sigut un suport dia rere dia. Quant als meus sentiments i emocions, considero que aquests han anat variant a mesura que he avançat les pràctiques. Al principi, vaig arribar amb una mica d’inseguretat, ja que mai havia sigut docent abans i el fet de trobar-me davant d’una vintena d’alumnes, em feia respecte. A la fase d’observació, no havia d’intervenir gaire, cosa que em va permetre analitzar la situació sense haver d’assumir cap rol específic. D’altra banda, a la fase d’intervenció acompanyada, els nervis van incrementar-se, ja que vaig començar a fer dictats i aportacions a les sessions. Tot i això, cada dia guanyava confiança i també aconseguia més proximitat amb l’alumnat. En últim lloc, durant la tercera fase, la fase d’intervenció autònoma, va ser la que més sentiments em va desepertar, pel fet que vaig haver de guanyar seguretat en mi mateixa per afrontar cadascuna de les sessions.

D’aquesta manera, els meus sentiments van experimentar una gran evolució al llarg de les tres fases,  considero que vaig començar amb un cert punt d’incertesa i inseguretat i vaig acabar, veient que no era tan difícil fer classe i que realment era un exercici motivador i gratificant. En general, vaig sentir-me còmoda, escoltada i ben tractada, no obstant això, vaig presenciar certs episodis que em van costar de digerir. És cert que no tenia les suficients eines per gestionar-ho, però m’hagués agradat actuar diferent.

Si faig una avaluació dels fets, penso que el fet d’haver fet les pràctiques a un CMC (Centre de Màxima Complexitat) m’ha proporcionat moltes eines per a futurs treballs i que ara ja estic preparada per qualsevol mena de centre. Tenint en compte els aspectes positius durant l’experiència, crec que cada dia va ser un aprenentatge diferent i útil. Al llarg de les pràctiques vaig assistir a reunions amb famílies, hores de pati, hores de lectura, classes d’altres assignatures, sessions d’aula d’acollida i crec que cada situació em va aportar eines noves. El que més m’ha agradat de les pràctiques ha estat interactuar amb els alumnes i conèixer les seves vivències. M’ha agradat escoltar-los, observar-los i entendre per què es comportaven d’una determinada manera. Penso que si no hi ha una observació i un interès dels professors cap als adolescents, tindrà mancances i aspectes per polir (això ja hi vaug dir al repte 1). Pel que fa a les dificultats, el que menys em va agradar del pràcticum va ser el fet de disposar de tan poc temps per planificar i preparar la SA. La veritat és que amb més temps, hagués gaudit més de la meva intervenció. Alguns comportaments també van ser complicats de gestionar i potser hauria estat bé que els professors ens donessin més suport a l’alumnat de pràctiques. És veritat que aquestes conductes són habituals cada dia, però no per aquest motiu, s’han de normalitzar. Si faig una anàlisi de l’experiència, puc dir que ara disposo de més coneixements sobre mi mateixa, sobre l’alumnat i sobre la docència, en general. En relació amb mi mateixa, crec que les pràctiques m’han aportat més empatia, tolerància i comprensió cap als estudiants. La major part dels alumnes viuen en situacions desfavorables i ha sigut un cop de realitat percebre-ho cada dia. A més, m’he adonat que al llarg de les pràctiques m’ha agradat més fer tasques de gestió d’aula que no pas de docència, cosa que crec que és important tenint en compte el context adolescent actual. A més, he descobert que disposo de molta paciència i motivació per aquesta feina. Crec que és la meva vocació. En referència a l’alumnat, he comprovat que cadascú té un ritme diferent i cada perfil és únic. Entendre aquestes diferències és essencial a l’hora d’impartir una classe. D’altra banda, la diversitat cultural de l’aula, m’ha semblat una oportunitat per conèixer altres realitats. Pel que fa a la docència, he comprovat de primera mà que el vincle professor-alumne és importantíssim si es vol la participació i l’aprenentatge d’aquest. La manera com t’acostes a l’alumne condiciona el seu interès cap a la teva assignatura.

En últim lloc, per concloure, durant la meva estada de pràctiques crec que he assolit els resultats d’aprenentatge del pràcticum, incorporant la reflexió en tot el meu recorregut per les diferents fases, primer, observant, després, intervenint de manera acompanyada i, finalment, de manera autònoma. L’última d’aquestes fases és amb la qual més he gaudit, però també on he trobat més dificultats pel que fa la meva inseguretat i les formes de gestionar l’aula. No obstant això, he sabut treure’n aprenentatges significatius i he pogut mantenir una actitud ètica i assertiva en tot moment, a través d’una participació activa al centre. Com a pla d’acció, m’agradaria continuar treballant en la gestió de l’aula.

En definitiva, crec que he fet una gran evolució al llarg de les pràctiques i que ara tinc les eines suficients per ser professora. No se sap on em tocarà, però crec que gràcies al centre educatiu tinc uns bons fonaments per començar. Així doncs, he crescut al llarg de la meva formació, reflexionat sobre els valors fonamentals de la pràctica educativa i he reconegut els meus punts forts i febles. Les meves vivències a l’IE Teresa Altet han consolidat la meva identitat, a fi de ser bona docent al segle XXI.

Les competències que he treballat en aquesta entrada són:

• Analitzar la professió docent en la societat digital a través de la seva evolució històrica i de la realitat social de cada època.
• Concretar el currículum al centre docent a través ed la realització de la programació corresponent participant en la planificació col·lectiva d’aquest currículum. 
• Actuar de manera honest, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant a la pràctica acadèmica com a la professional.

Bibliografia:

Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació. https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00279486/index.html?id=1