Pràctiques externes - Català / Castellà - Aula 4

Públic

En aquesta nova entrada parlaré sobre una situació que vaig viure a l’inici de la fase d’intervenció acompanyada durant l’hora del pati. Fins ara he dedicat les meves entrades del diari a parlar sobre diferents classes de PAL (Projecte d’Àmbit Lingüístic) i Català a diversos cursos d’ESO, però trobo que ara és el moment de parlar del comportament dels alumnes i de les conductes extremes que presenten certs alumnes.

He esperat uns dies a escriure aquesta entrada, ja que volia dedicar-li més temps i poder reflexionar sobre els fets. Considero que és la situació més complicada que he viscut al centre fins ara i trobo que a partir d’aquesta puc extreure diverses conclusions.

En aquest cas, utilitzaré el model de Gibbs, ja que és una eina conceptual que promou l’aprenentatge experiencial en contextos educatius i professionals (Ornellas i García, 2021).

En primer lloc, faré una descripció sobre l’experiència que vaig viure el passat divuit de gener a les deu del matí.

Cada dia intento estar present a l’hora del pati, a fi d’observar els alumnes. De vegades, estic amb una professora de Català i així aprofitem per parlar sobre com ha anat el dia, determinats alumnes o sobre conflictes que han tingut lloc al llarg de la setmana. Normalment, cada professor té un lloc assignat, per tal que cada espai del pati estigui controlat. La professora de Català i jo som a l’accés de l’institut que dona a la consergeria. La nostra funció és contemplar els alumnes i comprovar que no entren dins el centre i compleixen les normes. El passat 18 de gener estàvem al racó vigilant els alumnes i hi havia un grupet assegut als dos bancs que hi ha en aquest espai. Tot va començar quan una de les noies va començar a insultar a la professora de Català. Justament era alumna seva a l’assignatura d’Anglès. Els insults van anar en augment i es va poder sentir “bruja”, “demonio” i faltes de respecte i insults despectius sobre el físic de la professora. Aquesta alumna no era l’única que insultava a la docent, les seves amigues també s’hi van sumar. La professora no sabia com actuar i jo intentava fer entendre als alumnes que el que estaven fent era intolerable.

En relació amb els sentiments, en aquell moment vaig sentir molta indignació, perquè no entenia com una nena de dotze anys podia insultar d’aquesta manera i sense cap mena d’escrúpols a una professora. També em va saber greu per la professora de Català, ja que ella sempre tractava bé als alumnes i no mereixia aquest menyspreu i maltractament. D’altra banda, vaig intentar mantenir la calma i intentar comunicar-me amb elles de la millor forma possible. Després dels fets, vaig estar pensant en el que havia ocorregut i reflexionant sobre la línia restaurativa positiva del centre. Vaig arribar a la conclusió que molts alumnes s’aprofitaven de la filosofia del centre per actuar amb impunitat.

Tenint en compte l’avaluació i a l’anàlisi de l’experiència, crec que el que va passar va evidenciar que el model d’actuació del centre, en relació amb els comportaments, ha de canviar. Aquest cas és una mostra de les faltes de respecte que s’ocasionen a l’instiut – escola cada dia. Hi ha molts professors que se senten desprotegits i que no compten amb suficients eines per afrontar determinades situacions. Crec que des de la direcció del centre, s’haurien de prendre decisions de forma dràstica i imminent. La línia restaurativa positiva va néixer perquè els adolescents aprenguessin de les situacions conflictives assumint responsabilitats. Lluny d’això, aquesta gestió només ha aconseguit proporcionar més poder a l’alumnat i desacreditar al professorat. Últimament, observo a l’equip docent molt cansat i cremat, crec que s’han de produir canvis per facilitar la feina de tothom.

Tornant al meu testimoni sobre l’episodi del pati, crec que la professora de Català no va poder defensar-se davant els insults, atès que no comptava amb cap instrument per penalitzar els alumnes. D’altra banda, la meva condició com a professora de pràctiques no em permetia intervenir com m’hagués agradat.

Altrament, he de confessar que després dels fets vaig tenir la necessitat d’explicar-ho al meu mentor de pràctiques, ja que en aquests moments considero que el professorat s’ha d’unir per fer front a aquestes conductes disruptives. La professora de Català també ho va explicar a altres companys i es va adonar que a pràcticament tothom li havia passat quelcom similar amb les mateixes alumnes. Fins i tot, hi havia molts companys que comentaven el tema com si fos quelcom habitual i completament normalitzat.

Per tant, després de reflexionar sobre la situació que vaig viure de primera mà vaig arribar a la conclusió principal que el centre necessita reformar els plans d’actuació i canviar les dinàmiques. Em sembla molt bé que es vulgui tractar als alumnes d’una forma positiva, però sempre han d’assumir responsabilitats i conseqüències. Si els adolescents no reben límits, difícilment canviaran les situacions de faltes de respecte. També, és fonamental que el professorat estigui unit per fer front a aquestes situacions i que entre els professors es donin suport mútuament, ja que sempre hi ha nous professors substituts que no esperen trobar-se amb aquest escenari.

Finalment, m’agradaria comentar que després del que va passar, l’alumna mai va arribar a demanar perdó a la professora. La directora va parlar amb ella, però en cap moment va disculpar-se per les seves males accions.

En aquesta entrada, he treballar les competències del màster de:

• Desenvolupar les habilitats comunicatives i socials necessàries per fomentar l’aprenentatge i abordar problemes de disciplina i conflictes a l’aula.
• Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant a a la pràctica acadèmica com a la professional.

Bibliografia:

• Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació. https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00279486/index.html?id=1