Pràctiques externes - Català / Castellà - Aula 4

Públic

Hola, bon dia!

En aquesta nova entrada reflexionaré sobre unes vivències que vaig tenir fa dues setmanes durant la mitja hora de lectura al curs de 4t d’ESO B.

En primer lloc, m’agradaria comentar que durant la fase d’intervenció acompanyada he passat més temps amb l’alumnat de 1r d’ESO A i B, ja que són els grups que té el meu mentor com a professor de PAL (Projecte d’Àmbit Lingüístic). No obstant això, també he estat en altres cursos, a fi de conèixer altres adolescents i altres formes de treball, pel que fa al professorat.

Per dur a terme la meva reflexió, utilitzaré el model reflexiu de Gibbs, atès que ofereix una estructura per aprendre a través de les experiències i la seva naturalesa cíclica permet modificar i millorar repetidament situacions, afavorint un creixement continu (Ornellas i García, 2021).

Tenint en compte la descripció de l’experiència, com he comentat al principi de l’entrada, fa dues setmanes vaig assistir a mitja hora de lectura a 4t B. A l’Institut – Escola Teresa Altet se segueix un pla de lectura que consisteix que l’alumnat ha de llegir diàriament mitja hora després de l’hora del pati. El PLEC (Pla de Lectura de Centre) té els objectius següents: l’aprenentatge de la lectura, l’aprenentatge a través de la lectura, el gust per llegir i la formació d’usuaris. Durant aquest espai de temps, els alumnes estan amb professors diversos, cada dia de la setmana se’ls assigna un. La funció d’aquest és comprovar que llegeixen, assessorar-los amb llibres que poden llegir, mediar entre ells quan hi ha conflictes, etc. En aquesta sessió els alumnes estaven sota la supervisió de la professora de Català de 2n i 1r d’ESO. Es tracta d’una professora que no coneixen gaire, ja que només passa mitja hores amb l’alumnat.

La mitja hora de lectura va començar amb un clima tens i sorollós. Els alumnes acabaven de venir del pati i estaven molt esvarats. Cinc alumnes van arribar tard i la gran majoria van seure i es van posar a xerrar amb els companys o a jugar amb els ordinadors portàtils. La professora els va comentar que havien de treure el llibre i dedicar aquella mitja hora a llegir. L’elecció de la lectura era lliure i també disposaven d’un ampli llistat de llibres de la biblioteca municipal de Rubí. La resposta dels alumnes va ser de passivitat i van continuar fent el que volien. La professora es va aixecar de la cadira i va començar a apagar els ordinadors i a insistir-los un per un perquè comencessin a llegir. Les dues noies de pràctiques la vam ajudar, per tal de fomentar el mateix objectiu entre l’alumnat. Pel que fa als meus sentiments i emocions, vaig sentir molta frustració perquè veia als alumnes molt desmotivats i sense ganes de treballar. Una noia estava mirant La isla de las tentaciones a l’ordinador i una altra, Sálvame. La veritat que em va generar molta pena veure alumnes de setze anys sense cap tipus d’interès. Només va haver-hi un parell d’alumnes que van començar a llegir i francament, contrastaven amb la situació global de la classe. Les emocions de la professora i de l’altra companya de pràctiques va ser la mateixa, no enteníem per què res funcionava.

Si faig una anàlisi crítica de l’experiència, el primer que penso és que s’ha de redefinir aquest pla de lectura. Realment, trobo que està fonamentat al voltant d’objectius òptims, però que en aquest tipus de centre s’ha d’adaptar, ja que els alumnes, de forma majoritària, presenten conductes molt disruptives. Així doncs, considero que aquest podria ser el meu tema del TFM, el replantejament del pla de lectura, per tal de dissenyar un de nou que pugui ser capaç d’atraure i motivar als alumnes i que al mateix temps, els resulti útil i profitós. De moment, tinc diverses idees de com podria ser aquest nou pla, trobo que hauria de girar al voltant d’activitats dinàmiques, variades, que no siguin monòtones i que tractin temes d’actualitat que acostin als alumnes. També, crec que seria cabdal afegir activitats d’expressió oral, comprensió lectora i que incloguin tipologies textuals diferents. Considero que l’important és que els alumnes llegeixin per interès propi, independentment de si és una obra clàssica o una notícia recent.

Tornant a l’anàlisi de l’experiència que estava desenvolupant, penso que el que es podia fer, es va provar, ja que vam anar alumne per alumne motivant-los a llegir. El cas és que aquesta exclusivitat no va funcionar i la professora que havia de tenir el control de la classe, no tenia més eines per fer-hi front. Crec que la sessió va anar malament, perquè des de la concepció del pla de lectura, hi ha una mancança d’eines que provoca que els professors es trobin en situacions molt difícils de resoldre. D’aquesta manera, els idearis del pla de lectura, s’haurien d’asseure, amb el propòsit de reconsiderar què està passant. El que més em sorprèn és el fet que aquests fets ocorren cada dia des de l’inici de curs i que encara no s’hagi considerat cap canvi. Si s’ha vist que no s’ha aconseguit motivar als alumnes, potser no caldria insistir en aquesta activitat, ja que al final els alumnes fan el que volen i el professor no sap com actuar.

Per tant, pel que fa al possible pla d’acció, considero que el meu TFM pot oferir una nova proposta que empenti als alumnes a voler llegir. Un dels erros que considero més complicats és que de vegades se sol responsabilitzar a la docència del mal comportament dels alumnes i  això és un problema, atès que els professors queden desprotegits davant la sobreprotecció dels alumnes. Per millorar aquesta situació és clau la unió de tot l’equip docent, perquè siguin capaços de transmetre el mateix missatge a tots els alumnes de 1r fins a 4t de l’ESO.

Així doncs, algunes de les qüestions que em plantejaré a l’hora de proposar el meu TFM seran: Quin és el PLEC actual? Què és el que no funciona? Hi ha res que funciona? Quins alternatives es poden explorar? Què és el que acostuma a motivar més als alumnes? En aquesta mitja hora, és millor treballar amb ordinadors o sense? Quines temes generen més interès entre l’alumnat? Cada dia s’ha de programar lectura? Es poden plantejar noves activitats que igualment fomentin la comprensió lectora? És millor deixar l’elecció de les lectures als alumnes o triar-les des del professorat? Es podrien barrejar les sessions de lectures amb noves activitats de debat o expressió oral?

En aquesta nova entrada he pogut desenvolupar l’habitus reflexiu, atès que aquesta pràctica  m’ha proporcionat eines per a la futura avaluació d’aquest tipus de situacions que pugui viure com a docent.

D’altra banda, aquesta setmana acabo la fase d’intervenció acompanyada i començo l’autònoma. La veritat és que ha sigut una gran etapa d’aprenentatge en què he pogut presenciar situacions molt complexes i difícils, sobretot pel que fa a la conducta dels alumnes. Considero que ara disposo de més eines per afrontar moments de tensió i estic més preparada per fer el salt a l’aula.

En aquesta entrada, he treballar les competències del màster de:

• Desenvolupar les habilitats comunicatives i socials necessàries per fomentar l’aprenentatge i abordar problemes de disciplina i conflictes a l’aula.
• Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant a a la pràctica acadèmica com a la professional.
  
  Bibliografia:
• Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació. https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00279486/index.html?id=1