Pràctiques externes - Català / Castellà - Aula 4

Públic

DdP2: El meu mentor i professor de PAL de 1r d’ESO.

La fase d’observació ha estat molt enriquidora per fer una anàlisi del centre, del seu professorat, alumnat i de l’organització entre tots els professionals. Ha estat una etapa que m’ha generat moltes reflexions, dubtes i, fins i tot, m’ha donat un altra perspectiva del meu poble i del món.

Els primers dies de pràctiques van ser d’aterratge i assimilació. No era conscient del que implicava un Centre de Màxima Complexitat, ja que vaig estudiar en instituts públics diferents. El que més em va sobtar va ser la conducta dels alumnes, mai havia estat en un entorn tan complex pel que fa als conflictes. Els primers dies em feia respecte desplaçar-me sola pel centre, però a mesura que van passar les setmanes, ja em trobava en un lloc de confiança. Un altre aspecte que em va fer pensar va ser la quantitat de professors i professionals de l’educació que estan involucrats a l’institut escola només per 180 alumnes. El fet que els alumnes vinguin en situacions socioeconòmiques desfavorides i que hi hagi un gran nombre de nouvinguts provoca que hi hagi molts docents cada pocs alumnes.

Pel que fa a la llengua, m’ha generat preocupació el fet que els alumnes no es comuniquin en català i que fins i tot els costi llegir-lo. Durant les classes de PAL (Projecte d’Àmbit Lingüístic) de 1r i 2n d’ESO i de català de 3r i 4t d’ESO els alumnes es referien en castellà a la professora i amb els dies vaig anar notant que tenien un lèxic molt pobre. Són alumnes que conviuen en llars on el català pràcticament no existeix i que estan envoltats d’un missatge que no fomenta la llengua catalana. Tenint en compte el nivell dels alumnes, des del primer dia de l’etapa d’observació, he percebut com els alumnes tenien un nivell molt baix en totes les matèries. Molts cops aprenen continguts que van tres o quatre cursos per sota.

El model que més m’encaixa per reflexionar sobre la meva observació és el model Core de Korthagen, atès que vol extreure el màxim potencial a la dimensió personal i fa un acostament a la dimensió professional amb profunditat (Ornellas i Garcia, 2021).

Pel que fa als diversos nivells de reflexió o capes del model ceba, quant a l’entorn que envolta al docent, l’Institut Escola Teresa Altet, com he comentat abans, és un CMC en què els alumnes provenen de famílies desestructurades, amb problemes econòmics i entorns d’incultura. Les circumstàncies dels alumnes es reflecteixen a les aules en forma de conductes disruptives, faltes de respecte i faltes de maneres. Quant a l’equip docent i la resta de professionals, en general contemplo un equip molt unit, treballador i amb la il·lusió d’aconseguir acompanyar als alumnes ensenyant-los i educant-los al mateix temps. Pel que fa a la metodologia que s’utilitza per impartir les classes, l’ordinador està molt present al dia a dia dels alumnes i molts cops es converteix en una eina que lluny de ser eficaç, és un problema. El nivell dels alumnes és molt baix, trobo que estan tres o quatre cursos enderrerits i que no tenen els conceptes bàsics adquirits.

El meu mentor i professor de PAL de 1r d’ESO és el Néstor Arrabal, fa dos anys que imparteix llengua i literatura catalanes al centre. Tenint en compte el seu comportament  i a les seves competències envers els alumnes, es mostra interessat pel seu benestar i amb disposició d’afrontar tota mena de conflictes i situacions a l’aula. Amb una trajectòria bastant novella, és capaç de transmetre als alumnes coneixement sense perdre de vista els valors i l’enfocament pedagògic. A l’aula hi ha un alumne amb TEA i diversos nouvinguts i, tot i això, és capaç de fer classe tenint en compte cada perfil de l’alumnat. Quan ha de posar límits, ho fa amb una actitud restaurativa positiva i normalment aconsegueix que els alumnes entenguin els motius. Pel que fa al tipus de classes que imparteix, procura dissenyar seqüències didàctiques que els motivi i que els faci adquirir coneixements. També, quan un alumne s’equivoca o no presta atenció, utilitza eines perquè els alumnes creguin en ells mateixos i s’atreveixin a dir quelcom sense por a fer una errada. A més, m’agrada el fet que faci debatre als alumnes setmanalment encara que sigui de forma improvisada. Sempre vol que l’alumnat argumenti i opini, al mateix temps que es qüestioni amb el propòsit que potenciï el seu esprit crític. Així doncs, actua com a un bon referent per als alumnes en l’aspecte acadèmic i ètic.

Respecte a la visió que té el nostre sobre la situació educativa que es produeix a les seves aules, després de diverses converses amb ell, em comenta que les classes són molt lentes i que els alumnes tenen un nivell molt baix en totes les assignatures. Igualment, compara als alumnes de primer amb els de segon i comenta que els de primer tenen més nivell i millor conducta. Pel que fa al material i als recursos que utilitza per impartir les classes, em comenta que no disposa de llibres físics ni digitals per crear les sessions, cosa que em sembla curiosa, perquè obliga els professors a fer consultes a internet sense tenir gaires pistes de què han d’impartir. És veritat que disposen del currículum, però tinc la sensació que hi ha professors que davant la llibertat no saben com programar el curs.

En relació amb les creences, la identitat i la missió, el Néstor demostra ser entusiasta i actuar amb determinació. A més, és un professor que fa les coses metòdicament i fent el màxim esforç. L’any passat ja va treballar a l’IE Teresa Altet i aquest va decidir continuar, a fi de poder donar el millor de si mateix a joves que no es troben en la seva millor situació. Un aspecte que valoro molt del Néstor és la seva capacitat d’apropar-se als alumnes sense deixar enrere la professionalitat. Els alumnes es troben a gust amb ell i ell sent que domina la classe i pot ser un bon conductor per l’alumnat El Néstor creu que als alumnes se’ls ha d’ensenyar amb paciència i calma, tenint en compte els seus ritmes i les seves circumstàncies particulars.

M’agradaria acabar la reflexió comentant que la meva etapa d’observació ha estat molt enriquidora, ja que he sigut testimoni d’una gran diversitat de situacions que m’han aportat moltes idees, reflexions, novetats i eines que segurament aplicaré quan m’incorpori com a docent a un centre educatiu. Estic contenta de fer les pràctiques a un centre CMC, ja que representa una gran part de la societat i em fa ser conscient de les problemàtiques que pateixen molts adolescents del nostre país.

En aquesta entrada sobre la fase d’observació, es treballen les competències de:

– Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant a la pràctica acadèmica com a la professional.

– Desenvolupar estratègies per estimular l’esforç de l’estudiant i promoure’n la capacitat per aprendre per si mateix i amb altres, i per desenvolupar habilitats de pensament i de decisió que facilitin l’autonomia, la confiança i la iniciativa personals.

Bibliografia

Korthagen, F. A. [Fred A.]. (2010). La práctica, la teoría y la persona en la formación del profesorado. Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 68 (24,2), 83-101.

Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC). https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00279486/index.html?id=1